tribuna
1.
a.
f. ARQUIT.
Lloc elevat, amb ampit, des d'on els oradors parlen en una assemblea.
El diputat va pujar a la tribuna.
b.
f.
[
p. ext.
]
Mitjà que s'utilitza per a difondre un missatge, una opinió, etc.
Aquell diari li servix de tribuna per a dir la seua.
c.
f.
[
ant.
]
Trona, ambó.
2.
a.
f.
Lloc elevat, en forma de llotja o galeria, situat normalment a una certa altura de les parets perimetrals d'una sala, des d'on el públic, o una certa categoria de públic, assistix a una assemblea.
b.
f.
Galeria amb seients escalonats destinada a situar-s'hi els espectadors d'un teatre, d'un cine, etc.
c.
f.
En casos d'espectacles a l'aire lliure, galeria escalonada construïda provisionalment per a situar-s'hi el públic.
d.
f.
A les esglésies, balcó o galeria elevada, situada sovint sobre les naus laterals, des d'on els fidels poden assistir als oficis divins, o on hi ha col·locat l'orgue, o bé el lloc destinat als cantors.
e.
f.
Espai cobert i tancat amb vidres construït sobre la llosana d'un balcó, mirador.