treball
1.
a.
m.
Acció de treballar, esforç sostingut.
El treball corporal, intel·lectual.
b.
m.
Allò en què es treballa.
És un treball que requerix molta paciència.
c.
m.
Obra produïda amb aquella acció o esforç.
Els treballs de contenció no van poder contindre la riuada. Els treballs es podran presentar fins al dia 15.
d.
m.
Obra escrita.
Faran una recopilació dels seus treballs en un número extra de la revista.
e.
m.
[
esp.
]
ECON./DRET/SOCIOL.
Activitat conscient de l'home orientada a obtindre els béns o mitjans per a satisfer les seues necessitats transformant la naturalesa que l'envolta.
f.
m.
[
p. anal.
]
L'esforç dels animals o l'activitat d'una màquina.
Un animal de treball. El treball que fa esta màquina ens estalvia molts diners.
g.
treball en cadena
IND.
Sistema de fabricació en què el material passa per les diferents màquines o els diferents equips disposats de tal manera, que en cada un s'efectua l'operació corresponent.
h.
treball social
SOCIOL.
Activitat professional dels assistents socials.
i.
treballs forçats
DRET
Treballs a què estan obligats alguns condemnats per raó d'un delicte i que formen part de la condemna amb què han sigut castigats.
2.
m. FÍS.
Efecte d'una força en tant que venç una resistència i, per tant, es produïx un desplaçament del seu punt d'aplicació.
3.
a.
m.
[
fig.
]
[usat generalment en plural]
Penes, fatics, amb què algú passa una part de la vida, que algú passa en tal o tal avinentesa.
Passar treballs. Vaig tindre molts treballs quan vaig patir la malaltia.
b.
tindre
(algú)
un treball
Sofrir un accident morbós sobtat, com un desmai, una paràlisi, un atac.