traçador -a
1.
adj.
Que traça.
2.
a.
m. DIB./GEOM.
Aparell per a fer un traçat.
b.
m.
Punxó que servix per a fer traços damunt la fusta, el metall, etc.
c.
m.
Instrument de dibuix proveït d'un depòsit de tinta xinesa i terminat en un tub capil·lar de metall que permet traçar línies més o menys grosses segons el diàmetre del tub.
d.
m.
Isòtop radioactiu l'evolució del qual, en certs fenòmens, es pot seguir per mitjà dels mètodes de detecció de radiacions.
3.
m.
i
f.
Nom de diversos especialistes en operacions de traçament i ajustament.
4.
m. INFORM.
Programa de diagnosi que permet fer la prova d'un altre resseguint-ne l'execució i facilitant una llista d'instruccions i de dades intermèdies del programa a mesura que este és executat.