torpe -a
adj.
1.
[
poco hábil
]
desmanotat -ada, malapte -a, maldestre -a, matusser -a, negat -ada, graponer -a, desmanyotat -ada, barroer -a.
Soy muy torpe para eso.
®
Sóc molt desmanotat per a això.
2.
[
al andar
]
carranc -a, feixuc -uga, xaparro -a, sorrer -a.
Desde que tuvo el accidente anda un poco torpe.
®
Des que va tindre l'accident camina un poc carranc.
3.
[
de movimientos
]
feixuc -uga, pesat -ada.
Con los años se ha vuelto torpe.
®
Amb els anys s'ha tornat feixuc.
4.
[
en comprender
]
obtús -usa, llosc -a, espés -essa, estúpid -a, talós -ossa, toix -a.
O me he explicado mal o eres un poco torpe.
®
O m'he explicat malament o eres un poc obtús.
5.
[
conducta incorrecta
]
incorrecte -a, indecorós -osa.
Se ha molestado por sus torpes comentarios.
®
S'ha molestat pels seus incorrectes comentaris.
6.
[
conducta deshonesta, lasciva
]
lasciu -iva, obscé -ena.