to
1.
m. ACÚST.
Característica d'un so determinada per la freqüència de la vibració fonamental o primer harmònic.
2.
a.
m.
Inflexió o modulació de la veu en tant que expressa els diversos sentiments.
M'ho va dir en un to recriminatori. Parla sempre en un to arrogant, indignant, derrotista. No em parles en este to.
b.
m.
[
p. anal.
]
La carta estava escrita en el to acostumat.
c.
pujar
(o
baixar
) (algú)
de to
Parlar, comportar-se, amb més (o amb menys) arrogància o sobergueria.
3.
a.
m.
[
fig.
]
Maneres, comportament, d'una persona en societat.
Va dir unes paraules de mal to.
b.
m.
[
fig.
]
Grau de major o menor elevació que s'atribuïx a la manera de comportar-se en societat.
Gent de bon to.
c.
donar el to
(a alguna cosa)
Fer-la aparéixer en tal o tal grau d'elevació, de consideració, de criteri, etc.
Estos informes donen el to a l'organització.
d.
donar-se to
Donar-se importància davant de la gent.
e.
eixir de to
(o
estar fora de to
)
Cantar sense afinació.
f.
eixir de to
( o
estar fora de to
)
Perdre la contenció.
g.
en to menor
Fluix.
h.
fora de to
Inadequat.
i.
fora de to
Desafinat.
j.
sense to ni so
Injustificadament, inconvenientment.
4.
a.
m. MÚS.
Interval que correspon a la segona major.
b.
m. MÚS.
En teoria clàssica, tonalitat.
Simfonia en to de re major. To major, to menor.
c.
m. MÚS.
Altura de l'afinació d'un instrument.
Una flauta en to de fa.
d.
m. MÚS.
So just, afinat.
Cantar fora de to.
e.
m. MÚS.
Cada una de les escales que es formen partint d'una nota inicial diferent, que determina la distribució dels tons i els semitons.
f.
agarrar el to
MÚS.
Copsar el grau d'elevació d'una nota o notes musicals per a cantar o sonar d'acord amb esta elevació
g.
donar el to
MÚS.
Fer sentir un so de determinada elevació d'una nota o notes musicals per cantar o sonar d'acord amb esta elevació.
h.
posar a to
MÚS.
Fer que un instrument músic tinga graduats els seus sons d'acord amb els altres o amb una determinada elevació del so.
5.
a.
m. LUM./ÒPT.
Atribut de la sensació visual que permet classificar un color com a roig, verd, groc, etc.
b.
m. LUM./ÒPT.
Grau d'intensitat, de vivesa, d'un color.
Tons vius.
6.
a.
m. FISIOL./MED.
Grau normal de vigor i tensió.
b.
m. FISIOL./MED.
Estat d'elasticitat d'un teixit normal i aptitud per a complir la seua funció en resposta a un estímul ordinari.
7.
posar-se a to
Acordar-se.
8.
posar-se a to
Refer-se (de salut i de situació econòmica).