tirador (Diccionari)

tirador -a
1. a. m. i f. Persona que tira.
b. tiradora de cartes ESOT. Persona que practica l'endevinació per mitjà de cartes de joc.
2. a. m. i f. En certs oficis, persona que fa l'operació d'estirar.
b. m. i f. Persona que empeny la fusta tallada muntanya avall fins al riu on és enraiada.
3. a. m. Nom de diferents instruments que servixen per a tirar o estirar.
b. m. [ esp. ] Forqueta en els extrems de la qual se subjecten dos tires de goma unides per un tros de cuiro, de badana, etc., en el qual es posen pedretes, perdigons, etc., que es llançen estirant les gomes i deixant-les anar bruscament.
c. m. TRANSP. Part davantera de cada un dels braços d'un carro, on va situat l'animal.
4. adj. Dit d'un camí de bon caminar. El camí de la font és el més tirador.

tirador (Traducció Valencià-Castellà)

tirador -a m. i f. 1. tirachinas -a ( m. ), tirador -a, tiragomas -a ( m. ).
2. tiradora de cartes echadora de cartas.

tirador (Traducció Castellà-Valencià)

tirador -a 1. m. i f. tirador -a. Es un buen tirador. ® un bon tirador. Nos gastaba bromas con el tirador. ® Ens gastava bromes amb el tirador. Tirador de oro. ® Tirador d'or. Tirador de cartas. ® Tirador de cartes.
2. m. [ de puerta, de cajón ] pom, agafador, agarrador. El tirador del armario es plateado. ® El pom de l'armari és platejat.
3. m. [ prensista ] premsista. Trabaja de tirador en la imprenta. ® Treballa de premsista en la impremta.
4. m. [ de campanilla ] cordó, cadeneta ( f. ). Teniamos un tirador para las emergencias. ® Teníem un cordó per a les emergències.
5. m. [ cinturón ] cinturó. La vestimenta del gaucho incluye un tirador. ® La vestimenta del gautxo inclou un cinturó.

Et pot interessar