tindre
1.
v. tr.
Verb que, tenint per subjecte la designació de tal persona o cosa, denota que la cosa expressada pel complement directe és seua o depén del seu control, n'és una part, n'és una qualitat o és qualsevol altra cosa que li pertany o l'afecta.
Tenim una casa en el camp. Tinc dos fills. Tindre fred. Jo només tinc un desig d'amor, un poble i una barca. El país té bones carreteres. El gesmil té unes flors molt oloroses. Ella té uns cabells llargs i negres.
2.
a.
v. tr.
Impedir, amb les mans, els braços, etc., que (una cosa) cedisca a una força, caiga, s'afluixe, se solte, etc.
Tenia la porta amb la mà. Tenia una pila de llibres en els braços. Tenia un bebé sobre les cames. Tindre el timó, les regnes.
b.
v. pron.
Mantindre's dret, sense caure, sense cedir.
Es tenia sobre la corda fluixa amb una gran habilitat. Està bufat, no es pot tindre amb un sol peu.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Mantindre, guardar.
Tindre, algú, la seua paraula. Tindre una promesa.
d.
v. tr.
Considerar com a.
Em tenen per una persona raonable. Tinc a honor portar el cognom que porte. El tenien per inútil.
e.
v. tr.
Ocupar-se un temps seguit amb un altre o amb altres (en una cosa que exigix una acció comuna).
Tindre reunió, junta, sessió. Tindre una assemblea. Tindre audiència.
f.
v. tr.
[
fig.
]
Tindre el control d'una situació. Tindre la paella pel mànec.
3.
a.
ser tingut de
Estar obligat a.
Érem tinguts d'alçar-nos molt matí.
b.
tindre de
Haver de.
Tinc de fer això.
4.
a.
tin!
(o
té!
)
Mira, fixa't.
Tin, et vaig dir que vindrien.
b.
tin! té!
Agarra, pren.
5.
no tindre res seu
Ser molt generós.
6.
no tindre-les totes
Tindre por, recel, no estar tranquil.
7.
tindre
(alguna cosa o algú)
per...
Considerar-la...
8.
tindre lloc
(una cosa)
Acomplir-se, realitzar-se.
9.
tindre-se-les
Tindre raons, discutir-se, barallar-se, haver-se-les.