terrejar (Diccionari)

terrejar
1. v. intr. AGR. Estar, el gra, l'herba, etc., mesclat amb terra. Este forment terreja molt.
2. a. v. intr. Tindre, alguna cosa, gust de terra. El marisc que has comprat terreja.
b. v. intr. Tindre color terrós. Volem trobar un ocre que terrege prou.
3. v. intr. Tocar o remoure terra amb les mans. Es passa el dia terrejant i després porta tota la roba bruta.
4. v. tr. Tractar amb terra (una cosa) per a llevar-ne una substància estranya, una impuresa, etc. Terrejàvem les paelles amb terra d'escudelles.
5. v. tr. Fer caure a terra (un adversari, etc.). D'un colp el va terrejar.
6. v. intr. Volar molt baix, les aus, anar quasi tocant a terra. Les gavines terrejaven en la platja.
7. v. intr. Anar per la terra, estar en contacte amb la terra, rebolcar-se per terra. Al nostre gos li agrada terrejar.
8. v. intr. Habitar en la terra, cultivar-la, lluny de la mar. La gent es guanyava la vida terrejant.
9. v. intr. NÀUT. Navegar, una embarcació, prop de terra. Anirem a Santa Pola terrejant.
10. v. intr. Ser de poca vàlua espiritual, estar lligat excessivament a les coses terrenals.

Et pot interessar