terme
1.
a.
m.
Cada una de les fites o vedrunes que assenyalen els límits d'una extensió de terreny.
Posar termes al camp.
b.
m. DRET
Porció de territori limitada per propietat o jurisdicció.
c.
m. pl. DRET
Totalitat del territori d'un municipi, castell, etc.
d.
terme municipal
DRET
Porció de territori que forma la jurisdicció d'un municipi.
2.
a.
m.
Cada un dels graus de distància dels objectes representats en pintura o dels que es veuen en la realitat d'un paisatge, d'un lloc qualsevol.
En primer terme hi ha dos hòmens que porten una xica en braços.
b.
m.
[
fig.
]
Cada un dels graus de situació de persones o coses en relació amb la seua jerarquia o poder d'exhibició.
En les festes familiars sempre estava en segon terme.
c.
en primer
(o
segon
, etc.)
terme
En primer (o segon, etc.) lloc.
d.
en últim
(o
darrer
)
terme
Finalment.
3.
m.
Fi d'un espai que s'ha de recórrer.
Van arribar els segons al terme de la carrera.
4.
a.
m.
Fi d'un període de temps, època en què una cosa acaba, en què s'ha de pagar un lloguer, etc.
Al terme d'este període, li enviarem un rebut.
b.
m.
Espai limitat per un terme.
En el terme de cinc anys, s'hauran construït 5.000 nous habitatges.
c.
m. ECON.
En una venda a termes, cada un dels pagaments parcials que es fan a temps fixats fins a completar una suma que s'ha de pagar.
Demà s'ha de pagar el primer terme.
d.
a termes
ECON.
No pagant al moment de la compra, sinó a poc a poc, per mitjà de successius lliuraments que són determinats al moment d'efectuar-se l'operació.
Vendre a termes. Pagarà el cotxe a termes. Venda a termes.
5.
m. LING.
Unitat lexical usada amb significat unívoc en una ciència o una disciplina determinada per a evitar una correspondència equívoca entre els conceptes i la seua expressió.
6.
a.
m. LÒG.
Cada un dels dos membres que delimiten una proposició: el subjecte i el predicat.
b.
m. LÒG.
Cada un dels tres membres que, repetits, integren el sil·logisme.
7.
a.
m. MAT.
Cada una de les parts que formen una expressió algebraica additiva.
b.
m. MAT.
Cada una de les quantitats que formen una raó, proporció, progressió, sèrie, successió, etc.
c.
m. MAT.
El numerador o el denominador d'una fracció.
d.
m. MAT.
Cada un dels valors extrems o mitjans d'una proporció.
e.
m. MAT.
Cada una de les parts que apareixen a l'esquerra o a la dreta d'una igualtat o desigualtat.
f.
terme algebraic
MAT.
Producte indicat de factors numèrics i literals.
g.
terme mitjà
ESTAD.
Mitjana.
8.
a.
m. pl.
Condicions, circumstàncies que limiten alguna cosa.
b.
m. pl. DRET
Proposicions, limitacions, etc., establides en un contracte, etc.
9.
m.
Terminal.
Estació terme.
10.
portar
(o
dur
)
a terme
(una cosa)
Donar-hi cap, acabar-la.
11.
posar terme
(a una cosa)
Donar-li fi, fer que s'acabe, que no continue.