tercer -a
1.
adj.
Que en una sèrie en té dos davant seu, el que fa tres.
És el tercer dels fills.
2.
a.
adj.
Es diu de cada una de les parts d'una quantitat o d'un tot dividits en tres parts iguals.
Una tercera part de la classe no vindrà a l'excursió.
b.
tercer estat
HIST.
Nom donat, en l'estructura estamental de l'antic règim, al grup social que formava el conjunt de les forces productives, integrat per la burgesia, les classes urbanes populars i els camperols lliures.
3.
m.
i
f.
Mitjancer entre dos.
Ella va fer de tercera en la reconciliació.
4.
a.
m.
Persona que no és cap de les dos persones que intervenen en un assumpte, etc.
No volem que hi participen tercers.
b.
m.
[
ant.
]
Encarregat d'arreplegar en custòdia els delmes fins que es lliuraven als participants.
c.
assegurança a tercers
ECON.
Dins de l'assegurança d'automòbils, que es fa càrrec de la responsabilitat per danys causats a terceres persones a causa de la circulació.