tendència
1.
a.
f.
Inclinació, disposició, per la qual algú és atret cap a un fi.
Tens molta tendència a dir mentides.
b.
f.
Inclinació d'un objecte a moure's en una certa direcció.
La tendència dels cossos a caure.
c.
f. FILOS./PSIC.
Inclinació natural en virtut de la qual un ser és atret cap a un fi.
2.
a.
f.
Orientació o corrent que es desenrotlla a l'interior d'un grup, partit, etc., o d'un moviment cultural, artístic o literari.
Es pot percebre una certa tendència surrealista.
b.
f.
Conjunt de persones que manifesten esta tendència.
La tendència radical ha convocat una vaga.
3.
f.
Conjunt dels factors que orienten un fenomen cap a una direcció determinada.
4.
a.
f. ESTAD.
Línia que presenta un conjunt de dades estadístiques en relació amb el temps, i que únicament presenta diferència a causa de les variacions estacionals, o purament aleatòries.
b.
tendència central
ESTAD.
Propensió que presenten determinades dades estadístiques quantitatives a agrupar-se a l'entorn d'una variant, que generalment coincidix amb la mitjana, la mediana o la moda.