temps
1.
a.
m. inv.
Duració i successió de les coses, considerada com a transcorrent contínuament i uniformement que es mesura per fenòmens successius produïts a intervals regulars, com el curs de les estacions, el cicle solar, etc.
b.
amb el temps
Després de recórrer un cert espai de temps.
c.
amb el temps i una canya
Amb paciència.
d.
amb temps
Amb un espai de temps anticipat.
Si heu de vindre, digueu-m'ho amb temps.
e.
aprofitar el temps
Gastar-lo en coses útils.
f.
de poc temps
Recent.
g.
donar temps
Esperar el temps necessari perquè alguna cosa es produïsca.
h.
donar temps al temps
Deixar passar el temps perquè una cosa puga ocórrer, un problema puga solucionar-se.
i.
fer temps
Entretindre's en alguna cosa secundària esperant un esdeveniment, el moment d'obrar més intensament, etc.
Faré temps fins que vinguen escoltant un disc.
j.
fer temps
(a tal o tal lloc)
Estar-hi durant una temporada.
Vam fer poc de temps a Itàlia.
k.
haver-n'hi per a temps
(o
per
a estona, per a dies
)
Ser, una cosa, llarga a resoldre.
l.
no passar el temps
(per a algú)
No paréixer que envellisca.
m.
no tindre temps ni d'anar a pixar
Estar molt afaenat.
n.
passar el temps
Entretindre's.
o.
perdre el temps
Desaprofitar-lo, no fer allò que caldria o es podria fer.
p.
perdre temps
Retardar-se.
q.
ser a temps
Actuar oportunament.
r.
temps lliure
Temps no ocupat per cap faena.
Albert dedica el temps lliure a col·leccionar botelles de cervesa.
s.
tindre temps
Disposar-ne per a fer alguna cosa, no estant subjecte a altres ocupacions.
t.
tindre temps per atxes
Previndre's per endavant.
u.
un quant temps
(o
algun temps
, o
un temps
)
Duració indeterminada, ni llarga ni curta.
v.
voler temps
(alguna cosa)
Ser lent a produir-se.
2.
m. inv. FILOS./PSIC.
Concepte genèric al qual es remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que s'hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha sigut.
3.
m. inv. ASTR./FÍS.
Paràmetre real (no negatiu) que constituïx una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps que permet situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d'esdeveniments observats des d'un mateix sistema de referència.
4.
a.
m. inv. GRAM.
Accident característic del verb que relaciona l'acció, l'ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en l'oració amb el moment actual de l'expressió.
b.
temps compost
GRAM.
Temps que es compon de dos elements o més.
5.
a.
m. inv.
En el transcurs del temps, una porció determinada d'este situada més enllà o més ençà, en el passat, el present o el futur.
b.
al cap de temps
Després d'haver passat molt de temps.
c.
al mateix temps
Conjuntament, sense diferència de temps.
Ho vam fer els dos al mateix temps.
d.
de temps en temps
Alguna vegada.
e.
d'un quant temps ençà
Últimament.
f.
en altre temps
(o
altre temps
, o
temps arrere
, o
temps era temps
, o
un temps
)
En el temps passat, abans.
g.
en aquell temps
En el temps d'allò de què es parla.
h.
en aquell temps
REL./MIT.
En el temps mític, en els orígens.
i.
temps a vindre
En el temps futur.
j.
temps ha
Fa temps, al temps passat.
k.
tindre temps
Tindre edat.
Quin temps té el bebé? Té poc de temps.
6.
a.
m. inv.
En el transcurs del temps, una porció d'este considerada com l'espai o moment apropiat a fer o a ocórrer una cosa, en què és oportú que es faça o que ocórrega.
Temps de vacacions. Temps de reflexionar.
b.
a temps
Abans que una cosa comence.
No hem arribat a temps d'agarrar el tren.
c.
al seu temps
Al temps oportú.
d.
fora temps
(o
de temps
, o
del temps
)
Quan no és oportú.
e.
temps pasqual
LITÚRGIA
Els cinquanta dies que van des del diumenge de Pasqua fins al diumenge de la Pentecostés.
7.
m. inv.
Transcurs del temps en tant que quantitat variable, factor o constant que altera altres variables o que és afectat per elles.
8.
m. inv. TECNOL.
Espai de temps que transcorre entre dos o més moments del funcionament o entre la inacció i el funcionament d'un mecanisme, dispositiu, etc.
9.
a.
m. inv.
Cada una de les parts, fases, moviments, etc., en què es dividix l'execució d'alguna cosa.
b.
m. inv.
Fases o moviments d'un exercici gimnàstic o esportiu, de la instrucció militar, etc.
Van començar el segon temps amb un avantatge de tres punts.
c.
m. inv. MOTOR
Cada una de les fases en què es considera descompost el cicle de funcionament d'un motor.
d.
m. inv. MÚS.
Terme musical que designa la velocitat mitjana o moviment d'execució d'una obra musical.
e.
m. inv. MÚS.
Part o divisió del compàs.
f.
m. inv. MÚS.
Moviment o part d'una composició.
El primer temps d'una sonata.
g.
temps llum
ASTR.
Temps que tarda la llum a recórrer una distància determinada. La unitat més utilitzada de temps llum és l'
any llum
(o
any de llum).
h.
temps mort
TECNOL.
Temps durant el qual una acció mecànica, pneumàtica, elèctrica, etc., és interrompuda o deixa de produir efectes.
i.
temps mort
Moment d'inactivitat.
10.
a.
m. inv. METEOR.
Oratge 1.
b.
alçar-se el temps
METEOR.
Asserenar-se.
c.
bon temps
METEOR.
Temps suau, en què no fa fred, ni plou, ni fa vent.
d.
cridar el mal temps
Portar algú mala sort o desgràcia amb allò que diu o fa.
e.
donar mal temps
Amoïnar.
f.
mal temps
METEOR.
Temps molest, siga per fred, per pluja o per qualsevol altre fenomen pertorbador de la calma atmosfèrica.
g.
mig temps
Les estacions de primavera i tardor.
h.
temps de llops
Temps molt roín.
i.
tocar a temps
[
ant.
]
Tocar les campanes quan venia tempesta, siga per conjurar-la o per indicar que el sacerdot començava les pregàries oportunes per allunyar-la.
11.
m. inv.
Divinitat mitològica representada per la figura d'un vell alat que porta una dalla i un rellotge d'arena.