temprança (Diccionari)

temprança
1. f. ÈTICA/REL. Una de les quatre virtuts cardinals de la moral tradicional que consistix a moderar les passions i el desig de plaers derivats dels sentits.
2. f. ÈTICA/REL. Moderació, especialment en el menjar i la beguda.

temprança (Traducció Valencià-Castellà)

temprança f. templanza ( m. ), temperancia.

Et pot interessar