tema
1.
a.
m.
Proposició que es pren com a assumpte o matèria d'un discurs, d'un escrit, d'una discussió.
La droga era el tema del debat. Hem de centrar-nos en el tema.
b.
m.
Assumpte d'una conversació.
c.
m.
Assumpte d'una composició escolar.
d.
m.
Tros que es dóna a traduir a un alumne, de la llengua materna a una altra llengua.
e.
m.
Argument, matèria d'una obra narrativa o dramàtica.
f.
m.
Qüestió, aspecte, etc., que constituïx el centre de preocupació d'un autor, d'una escola de pensament, etc.
2.
m. LING.
Radical al qual s'afigen immediatament les desinències flexionals dels noms (tema nominal) o dels verbs (tema verbal).
3.
m. MÚS.
Idea o frase melòdica i rítmica i més rarament harmònica fàcilment identificable i susceptible de ser variada o desenrotllada.
4.
m.
Allò que és representat o evocat en una obra gràfica, pictòrica, plàstica.
5.
m.
[
p. ext.
]
Allò que causa, que ocasiona un sentiment, una acció, motiu.
Un tema de preocupació, de disputa.
6.
f.
(o
m.
)
[
ant.
]
Enrònia.
7.
prendre
(algú)
de tema
Agarrar-li tírria.
Els companys m'han pres de tema.