tabú
1.
m. ETNOL./REL./SOCIOL.
Paraula usada per a caracteritzar les diverses prohibicions màgiques d'un àmbit cultural determinat (designa tot allò que no pertany a l'ús quotidià d'este grup).
2.
m. PSIQ.
Sentiment indicador d'un conflicte intrapsíquic entre intensos desitjos inconscients i la prohibició de dur-los a la pràctica.
3.
m.
[
p. ext.
]
Interdicció convencional basada en prejuís o conveniències socials.
La política és un tema tabú en la nostra família.
4.
paraula tabú
(o
tabú lexical
)
LING.
Interdicció en una llengua d'unes paraules determinades.