sòcol
1.
m. ARQUIT./CONSTR.
Membre arquitectònic ixent en el peu d'una paret o d'un pilar, davall de la base d'una columna, d'una estàtua, etc.
2.
a.
m. CONSTR.
Cos inferior de l'exterior d'un edifici i d'altres construccions que compensa el declivi i les irregularitats del terreny i permet elevar el basament a un mateix nivell.
b.
m. CONSTR.
Fris que es col·loca en la part inferior d'una paret.
3.
m. FOTOGR.
Peça destinada a fer de suport (i, generalment, establir el contacte elèctric) del flaix d'una càmera fotogràfica.
4.
m. GEOL.
Substrat rocallós, més antic i menys plàstic que la cobertora, amb roques més diagenitzades o metamorfitzades, i que molt sovint ha sofrit diverses fases de plegament i fractura, amb la injecció de roques intrusives, ocorregudes abans de la sedimentació de la cobertora.