suspens (Diccionari)

suspens -a
1. a. adj. En estat d'expectació, d'indecisió, perplex.
b. en suspens En estat d'expectació, d'indecisió.
c. en suspens Diferida la resolució. Van deixar en suspens l'aprovació dels pressuposts.
2. m. Nota que certifica d'haver sigut suspés en un examen, un curs, etc., i que generalment comporta l'exigència de repetir-lo.
3. a. m. AUDIOVIS. Recurs de retardar la resolució d'una situació crítica per mitjà de la inclusió d'accions secundàries en l'acció principal, per a mantindre i augmentar l'interés i les emocions de l'espectador.
b. de suspens Dit de l'obra que té suspens.

suspens (Traducció Valencià-Castellà)

suspens -a 1. suspense ( m. ), vilo, en ( m. ), suspenso -sa ( m. i f. ).
2. de suspens de suspense.
3. en suspens suspenso, en suspenso.

Segona persona singular Present Indicatiu del verb suspendre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
suspendre






Participi
suspés (o suspès)
suspesa
suspesos
suspeses



Gerundi
suspenent






INDICATIU
Present
(jo) suspenc
(tu) suspens
(ell/ella/vosté) suspén (o suspèn)
(nosaltres) suspenem
(vosaltres) suspeneu
(ells/elles/vostés) suspenen

Perfet
(jo) he suspés (o hès) suspés
(tu) has suspés
(ell/ella/vosté) ha suspés
(nosaltres) hem suspés
(vosaltres) heu suspés
(ells/elles/vostés) han suspés

Passat simple
(jo) suspenguí
(tu) suspengueres
(ell/ella/vosté) suspengué
(nosaltres) suspenguérem
(vosaltres) suspenguéreu
(ells/elles/vostés) suspengueren

Passat perifràstic
(jo) vaig suspendre
(tu) vas (o vares) suspendre
(ell/ella/vosté) va suspendre
(nosaltres) vam (o vàrem) suspendre
(vosaltres) vau (o vàreu) suspendre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) suspendre

Imperfet
(jo) suspenia
(tu) suspenies
(ell/ella/vosté) suspenia
(nosaltres) suspeníem
(vosaltres) suspeníeu
(ells/elles/vostés) suspenien

Plusquamperfet
(jo) havia suspés (o hès) suspés
(tu) havies suspés
(ell/ella/vosté) havia suspés
(nosaltres) havíem suspés
(vosaltres) havíeu suspés
(ells/elles/vostés) havien suspés

Passat anterior
(jo) haguí suspés (o hès) suspés
(tu) hagueres suspés
(ell/ella/vosté) hagué suspés
(nosaltres) haguérem suspés
(vosaltres) haguéreu suspés
(ells/elles/vostés) hagueren suspés

Futur
(jo) suspendré
(tu) suspendràs
(ell/ella/vosté) suspendrà
(nosaltres) suspendrem
(vosaltres) suspendreu
(ells/elles/vostés) suspendran

Futur perfet
(jo) hauré suspés (o hès) suspés
(tu) hauràs suspés
(ell/ella/vosté) haurà suspés
(nosaltres) haurem suspés
(vosaltres) haureu suspés
(ells/elles/vostés) hauran suspés

Condicional
(jo) suspendria
(tu) suspendries
(ell/ella/vosté) suspendria
(nosaltres) suspendríem
(vosaltres) suspendríeu
(ells/elles/vostés) suspendrien

Condicional perfet
(jo) hauria suspés (o hès) suspés
(tu) hauries suspés
(ell/ella/vosté) hauria suspés
(nosaltres) hauríem suspés
(vosaltres) hauríeu suspés
(ells/elles/vostés) haurien suspés

SUBJUNTIU
Present
(jo) suspenga
(tu) suspengues
(ell/ella/vosté) suspenga
(nosaltres) suspenguem
(vosaltres) suspengueu
(ells/elles/vostés) suspenguen

Perfet
(jo) haja suspés (o hès) suspés
(tu) hages suspés
(ell/ella/vosté) haja suspés
(nosaltres) hàgem suspés
(vosaltres) hàgeu suspés
(ells/elles/vostés) hagen suspés

Imperfet
(jo) suspenguera
(tu) suspengueres
(ell/ella/vosté) suspenguera
(nosaltres) suspenguérem
(vosaltres) suspenguéreu
(ells/elles/vostés) suspengueren

Plusquamperfet
(jo) haguera suspés (o hès) suspés
(tu) hagueres suspés
(ell/ella/vosté) haguera suspés
(nosaltres) haguérem suspés
(vosaltres) haguéreu suspés
(ells/elles/vostés) hagueren suspés

IMPERATIU
Present

suspén (o suspèn) (tu)
suspenga (ell/ella/vosté)
suspenguem (nosaltres)
suspeneu (vosaltres)
suspenguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar