superlatiu -iva
1.
a.
adj.
Es diu del grau més alt d'una qualitat o d'un grau molt alt d'una qualitat.
Ell és savi en grau superlatiu.
b.
adj. GRAM.
Es diu del grau de significació de l'adjectiu a nivell màxim.
2.
a.
m. GRAM.
Grau superlatiu.
b.
m. GRAM.
Paraula o grup de paraules que expressen el grau superlatiu, siga el més alt en comparació d'altres objectes (
superlatiu relatiu:
el més eixerit de la colla),
siga un de molt alt amb independència de tot altre objecte (
superlatiu absolut:
este animal és molt veloç).