substrat
1.
m.
Capa inferior, allò que està davall d'una altra cosa i en constituïx el suport.
2.
m. FILOS.
Denominació genèrica escolàstica que designa allò que queda davall d'una altra cosa i que pot significar tant la substància com el subjecte i el supòsit.
3.
m. LING.
Llengua que, en un territori determinat, és substituïda per una altra a conseqüència d'una conquesta o colonització; els elements d'aquella, incorporats a la nova llengua, en constituïxen també el substrat.
4.
m. QUÍM.
En una reacció química, per contraposició als reactius, nom que es dóna a la substància de partida que es desitja transformar per mitjà de la reacció.
5.
m. GEOL.
Formació de roques indiferenciades sobre la qual descansa un altre estrat més modern.