subjectar (Diccionari)

subjectar
1. v. tr. Tindre subjecte (algú o alguna cosa). Van subjectar la barca amb una corda.
2. v. pron. Sotmetre's a una obligació, condició.

subjectar (Traducció Valencià-Castellà)

subjectar v. tr. sujetar, tener.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb subjectar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
subjectar






Participi
subjectat
subjectada
subjectats
subjectades



Gerundi
subjectant






INDICATIU
Passat simple
(jo) subjectí
(tu) subjectares
(ell/ella/vosté) subjectà
(nosaltres) subjectàrem
(vosaltres) subjectàreu
(ells/elles/vostés) subjectaren

Passat perifràstic
(jo) vaig subjectar
(tu) vas (o vares) subjectar
(ell/ella/vosté) va subjectar
(nosaltres) vam (o vàrem) subjectar
(vosaltres) vau (o vàreu) subjectar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) subjectar

Imperfet
(jo) subjectava
(tu) subjectaves
(ell/ella/vosté) subjectava
(nosaltres) subjectàvem
(vosaltres) subjectàveu
(ells/elles/vostés) subjectaven

Plusquamperfet
(jo) havia subjectat
(tu) havies subjectat
(ell/ella/vosté) havia subjectat
(nosaltres) havíem subjectat
(vosaltres) havíeu subjectat
(ells/elles/vostés) havien subjectat

Passat anterior
(jo) haguí subjectat
(tu) hagueres subjectat
(ell/ella/vosté) hagué subjectat
(nosaltres) haguérem subjectat
(vosaltres) haguéreu subjectat
(ells/elles/vostés) hagueren subjectat

Futur
(jo) subjectaré
(tu) subjectaràs
(ell/ella/vosté) subjectarà
(nosaltres) subjectarem
(vosaltres) subjectareu
(ells/elles/vostés) subjectaran

Futur perfet
(jo) hauré subjectat
(tu) hauràs subjectat
(ell/ella/vosté) haurà subjectat
(nosaltres) haurem subjectat
(vosaltres) haureu subjectat
(ells/elles/vostés) hauran subjectat

Condicional
(jo) subjectaria
(tu) subjectaries
(ell/ella/vosté) subjectaria
(nosaltres) subjectaríem
(vosaltres) subjectaríeu
(ells/elles/vostés) subjectarien

Condicional perfet
(jo) hauria subjectat
(tu) hauries subjectat
(ell/ella/vosté) hauria subjectat
(nosaltres) hauríem subjectat
(vosaltres) hauríeu subjectat
(ells/elles/vostés) haurien subjectat

SUBJUNTIU
Present
(jo) subjecte
(tu) subjectes
(ell/ella/vosté) subjecte
(nosaltres) subjectem
(vosaltres) subjecteu
(ells/elles/vostés) subjecten

Perfet
(jo) haja subjectat
(tu) hages subjectat
(ell/ella/vosté) haja subjectat
(nosaltres) hàgem subjectat
(vosaltres) hàgeu subjectat
(ells/elles/vostés) hagen subjectat

Imperfet
(jo) subjectara
(tu) subjectares
(ell/ella/vosté) subjectara
(nosaltres) subjectàrem
(vosaltres) subjectàreu
(ells/elles/vostés) subjectaren

Plusquamperfet
(jo) haguera subjectat
(tu) hagueres subjectat
(ell/ella/vosté) haguera subjectat
(nosaltres) haguérem subjectat
(vosaltres) haguéreu subjectat
(ells/elles/vostés) hagueren subjectat

IMPERATIU
Present

subjecta (tu)
subjecte (ell/ella/vosté)
subjectem (nosaltres)
subjecteu (vosaltres)
subjecten (ells/elles/vostés)

INDICATIU
Present
(jo) subjecte
(tu) subjectes
(ell/ella/vosté) subjecta
(nosaltres) subjectem
(vosaltres) subjecteu
(ells/elles/vostés) subjecten

Perfet
(jo) he subjectat
(tu) has subjectat
(ell/ella/vosté) ha subjectat
(nosaltres) hem subjectat
(vosaltres) heu subjectat
(ells/elles/vostés) han subjectat

Et pot interessar