sembrar
1.
a.
v. tr. AGR.
Escampar o plantar la llavor (d'una planta) en la terra preparada per a rebre-la, perquè hi nasca aquella planta.
Sembrar blat, ségol, ordi.
b.
v. tr. abs. AGR.
La setmana que ve sembrarem. Sembrar clar, espés.
c.
v. pron. abs.
[
p. ext.
]
AGR.
Plantar 1.
d.
v. tr.
[
fig.
]
Difondre, escampar.
Sembrar odis, confusió.
e.
sembrar a eixams
(o
a ruix
, o
a barreig
)
AGR.
Sembrar tirant grapades de gra que el sembrador porta dins d'una senalla.
f.
sembrar a paló
(o
amb paló
)
AGR.
Sembrar fent clotets a terra i depositant alguns grans en cada un d'ells.
g.
sembrar a solc
(o
al solc
)
AGR.
Sembrar anant darrere del llaurador i tirant la llavor dins del solc obert.
2.
a.
v. tr.
Escampar, plantar, la llavor de tal o tal planta (en la terra convenientment preparada).
Sembrar el camp, la parcel·la.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Escampar coses com si fóra llavor que es llançara.
Li van sembrar el pati de rocs.