sostre
1.
a.
m. CONSTR.
Part interior d'una casa, d'una habitació o d'una altra construcció, que limita per dalt.
b.
dormir sota sostre
Dormir a cobert.
2.
m.
[
p. ext.
]
Part inferior i superior d'un vehicle, d'un recipient, etc.
3.
m.
De coses que estan posades les unes sobre les altres, les que estan en un mateix pla horitzontal, en una mateixa de les zones horitzontals en què estan separades per alguna cosa.
Els sacs de dacsa estan disposats a sostres a la cambra.
4.
m. AERON.
Altura màxima que pot assolir un aerodina, funció de la seua càrrega alar i de la potència dels seus motors.
5.
baix de sostre
D'escassa intel·ligència, de concepció escarransida.
Una política baixa de sostre.
6.
sense sostre
SOCIOL.
Sense llar.
7.
tocar sostre
Arribar al límit, al màxim esperable, en una acció, un assumpte, etc.