sonall (Diccionari)

sonall
1. a. m. MÚS. Cada un dels parells de planxetes de metall, generalment circulars, travessades centralment per un fil d'aram i fixades en un cércol, que produïxen sons aguts en agitar-los.
b. m. pl. MÚS. Instrument consistent en un cércol proveït de sonalls, utilitzat per a marcar el ritme.
2. m. Joguet propi dels xiquets més menuts consistent en un recipient tancat que conté boletes o granets que, en ser sacsats, produïxen sons insistents.

sonall (Traducció Valencià-Castellà)

sonall m. sonaja ( f. ), sonajero.

Et pot interessar