sonall
1.
a.
m. MÚS.
Cada un dels parells de planxetes de metall, generalment circulars, travessades centralment per un fil d'aram i fixades en un cércol, que produïxen sons aguts en agitar-los.
b.
m. pl. MÚS.
Instrument consistent en un cércol proveït de sonalls, utilitzat per a marcar el ritme.
2.
m.
Joguet propi dels xiquets més menuts consistent en un recipient tancat que conté boletes o granets que, en ser sacsats, produïxen sons insistents.