sol (Diccionari)

sol 1 -a
1. a. adj. Sense companyia. Aquell arbre és sol dalt del turó.
b. adj. Apartat dels altres. Es troba sola en una casa tan gran.
c. adj. Beure vi sol.
2. adj. Únic (en la combinació un sol). Tenen un sol fill. No hi ha sinó un sol Déu.
3. a. sol com un junc Molt sol.
b. tot sol A soles, per ell mateix, sense intervenció exterior. Ho ha fet tot sol.

sòl (Diccionari)

sòl
1. a. m. Superfície de la terra considerada com a suport sobre el qual es mouen els sers vius o sobre el qual s'assenten les coses.
b. m. [ p. ext. ] Superfície feta artificialment amb la finalitat que s'hi puguen moure els sers vius o que servisca d'assentament a les coses.
2. m. Terreny, solar.
3. a. m. Part inferior d'alguna cosa.
b. m. [ esp. ] Fons d'un atifell, d'un receptacle.

sol (Traducció Valencià-Castellà)

sol -a adj. i m. 1. solo -la.
2. com un sol (o una estrela )
3. davall de la capa del sol bajo (o debajo de ) la capa del cielo.
4. de sol a sol de sol a sol.
5. eixir (a algú) el sol a mitjanit caerle (o tocarle ) a uno la lotería.
6. el sol ix per a tots (o per a tot el món ) todos somos hijos de Adán.
7. enganyar (algú) més que el sol de migdia
8. entrar (a algú) el sol al cap coger (o pillar ) una insolación.
9. farà bon sol el día del juicio, cuando las ranas críen pelo.
10. fer un sol que bada les pedres (o les penyes ) hacer un sol que derrite las piedras, caer un sol de justicia.
11. haver de traure (algú) amb cabasset al sol estar (uno) para que lo saquen en una espuerta al sol.
12. jugar-se el sol abans que isca jugarse el sol antes que salga.
13. marejar el sol de migdia
14. pondre's (a algú) el sol a migdia hundírsele el mundo.
15. prendre el sol tomar el sol.
16. sol colgant (o ponent ) sol poniente.
17. sol com un junc solo como un hongo.
18. sol covat
19. sol de llavaneres
20. sol de mitjanit sol de medianoche.
21. sol de plom
22. sol eixit a primera luz.
23. sol esglaiat (o trist o malalt ) sol apagado.
24. sol fort (o de justícia ) sol de justicia.
25. sol i ombra sol y sombra.
26. sol ixent sol naciente.
27. sol mort sol apagado (o poco intenso ).
28. sol post (o colgat ) al ponerse el (o a la puesta del ) sol.
29. tot sol a solas.
30. traure més al sol que no hi ha (o que no es té ) a l'ombra

sòl (Traducció Valencià-Castellà)

sòl m. suelo, afirmado, terrazo.

sol (Traducció Castellà-Valencià)

sol m. 1. sol -a.
2. al ponerse el (o a la puesta del ) sol sol post (o colgat ).
3. arrimarse al sol que más calienta fer tots els papers de l'auca, posar-se al costat del més fort.
4. caer un sol de justicia caure el sol de ple a ple, fer un sol que bada les pedres (o les penyes ).
5. dar el sol tocar el sol.
6. de sol a sol de sol a sol.
7. de sol a sol de sol a sol.
8. dejarse caer el sol fer un sol que estavella (o que estavella les pedres ).
9. estar (uno) para que lo saquen en una espuerta al sol haver de traure (algú) amb cabasset al sol.
10. hacer un sol de justicia fer un sol que estavella (o que estavella les pedres ).
11. hacer un sol que derrite las piedras fer un sol que bada les pedres (o les penyes ).
12. jugarse el sol antes que salga jugar-se el sol abans que isca.
13. más hermoso que un sol bonic com un sol.
14. no dejar a sol ni a sombra (a uno) no deixar ni en sol ni en ombra, no deixar de petja.
15. querer que el sol sólo salga para (uno) voler la mare i els pardalets.
16. salir el sol llevar-se el sol.
17. sol apagado sol esglaiat (o trist o malalt ).
18. sol apagado (o poco intenso ) sol mort.
19. sol de justicia sol fort (o de justícia ).
20. sol de justicia sol fort.
21. sol de medianoche sol de mitjanit.
22. sol naciente sol ixent.
23. sol poniente sol colgant (o ponent ).
24. sol y sombra sol i ombra.
25. tomar el sol prendre el sol.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb soler (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
soler






Participi
solgut
solguda
solguts
solgudes



Gerundi
solent






INDICATIU
Present
(jo) solc
(tu) sols
(ell/ella/vosté) sol
(nosaltres) solem
(vosaltres) soleu
(ells/elles/vostés) solen

Perfet
(jo) he solgut
(tu) has solgut
(ell/ella/vosté) ha solgut
(nosaltres) hem solgut
(vosaltres) heu solgut
(ells/elles/vostés) han solgut

Passat simple
(jo) solguí
(tu) solgueres
(ell/ella/vosté) solgué
(nosaltres) solguérem
(vosaltres) solguéreu
(ells/elles/vostés) solgueren

Passat perifràstic
(jo) vaig soler
(tu) vas (o vares) soler
(ell/ella/vosté) va soler
(nosaltres) vam (o vàrem) soler
(vosaltres) vau (o vàreu) soler
(ells/elles/vostés) van (o vàren) soler

Imperfet
(jo) solia
(tu) solies
(ell/ella/vosté) solia
(nosaltres) solíem
(vosaltres) solíeu
(ells/elles/vostés) solien

Plusquamperfet
(jo) havia solgut
(tu) havies solgut
(ell/ella/vosté) havia solgut
(nosaltres) havíem solgut
(vosaltres) havíeu solgut
(ells/elles/vostés) havien solgut

Passat anterior
(jo) haguí solgut
(tu) hagueres solgut
(ell/ella/vosté) hagué solgut
(nosaltres) haguérem solgut
(vosaltres) haguéreu solgut
(ells/elles/vostés) hagueren solgut

Futur
(jo) soldré
(tu) soldràs
(ell/ella/vosté) soldrà
(nosaltres) soldrem
(vosaltres) soldreu
(ells/elles/vostés) soldran

Futur perfet
(jo) hauré solgut
(tu) hauràs solgut
(ell/ella/vosté) haurà solgut
(nosaltres) haurem solgut
(vosaltres) haureu solgut
(ells/elles/vostés) hauran solgut

Condicional
(jo) soldria
(tu) soldries
(ell/ella/vosté) soldria
(nosaltres) soldríem
(vosaltres) soldríeu
(ells/elles/vostés) soldrien

Condicional perfet
(jo) hauria solgut
(tu) hauries solgut
(ell/ella/vosté) hauria solgut
(nosaltres) hauríem solgut
(vosaltres) hauríeu solgut
(ells/elles/vostés) haurien solgut

SUBJUNTIU
Present
(jo) solga
(tu) solgues
(ell/ella/vosté) solga
(nosaltres) solguem
(vosaltres) solgueu
(ells/elles/vostés) solguen

Perfet
(jo) haja solgut
(tu) hages solgut
(ell/ella/vosté) haja solgut
(nosaltres) hàgem solgut
(vosaltres) hàgeu solgut
(ells/elles/vostés) hagen solgut

Imperfet
(jo) solguera
(tu) solgueres
(ell/ella/vosté) solguera
(nosaltres) solguérem
(vosaltres) solguéreu
(ells/elles/vostés) solgueren

Plusquamperfet
(jo) haguera solgut
(tu) hagueres solgut
(ell/ella/vosté) haguera solgut
(nosaltres) haguérem solgut
(vosaltres) haguéreu solgut
(ells/elles/vostés) hagueren solgut

IMPERATIU
Present

sol (tu)
solga (ell/ella/vosté)
solguem (nosaltres)
soleu (vosaltres)
solguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar