si
1
1.
a.
conj.
En el cas, considerat possible, en què.
Si t'afanyes encara pots arribar-hi d'hora.
b.
conj.
Introduint proposicions que fan de complement d'un verb que expressa dubte, interrogació.
Encara no sé si enguany tindré vacacions.
2.
a.
conj.
En el cas, merament suposat, en què (amb el verb de la proposició principal en condicional).
Si volgueres fer-ho, ella sempre t'ho agrairia. Si poguera anar-hi! Si haguera pogut trobar-lo!
b.
si no
En cas que no ocórrega o es faça així.
Tanqueu-ho tot bé si no hi entrarà la pols.
3.
a.
conj.
Concedint que...
Si ell a vegades no ho encerta, tu tampoc ho endevines sempre.
b.
si bé
Per més que, a pesar que.
4.
conj.
Servix per a substituir un
que
darrere del
que
que introduïx el segon terme d'una comparació.
És millor que vingues que si et quedaves a casa.
5.
conj.
[
el·líp.
]
Introduïx frases exclamatives condicionals, adversatives o interrogatives, amb supressió de la proposició principal sobreentesa.
Si et recorde! Si ho saberes!
6.
si de
(o
per
)
cas
Si per casualitat.
7.
si doncs no
Expressa l'única condició en què una cosa pot deixar de ser o d'ocórrer.
Serà multat per la seua absència, si doncs no tenia cap justificació ni excusa.