sentiment
1.
a.
m. FILOS./PSIC.
Capacitat de percebre pels sentits per mitjà de sensacions.
El dolor, el goig i altres sentiments.
b.
m. FILOS./PSIC.
Estat afectiu que té per antecedent immediat una representació, afició.
Sentiment d'orgull, d'alegria.
c.
m. FILOS./PSIC.
Disposició emocional que té per objecte una cosa o una persona, com l'antipatia o la simpatia.
Sentiments d'estima, de llàstima, d'odi.
d.
m. FILOS./PSIC.
Coneixement immediat no explicable únicament per les dades dels sentits, intuïció més o menys confusa que no es pot justificar racionalment, pressentiment.
La societat no té clar el sentiment de solidaritat.
e.
m. FILOS./PSIC.
Procés i estat afectiu caracteritzable com a emoció progressiva i estable i determinat per factors d'orde tant intel·lectual com moral o afectiu.
No ha dubtat a deixar-li clars els seus sentiments d'estima.
f.
sentiment d'inferioritat
PSIC.
Sentiment de debilitat, d'impotència.
2.
m.
Estat de l'ànim afligit per un esdeveniment trist, dolorós.
Amb quin sentiment plorava!
3.
m.
Manera d'apreciar o de sentir.
4.
m. FISIOL.
Sensació.
5.
agarrar sentiment
m.
Emocionar-se per alguna cosa, amb llàgrimes en els ulls i veu ploricosa.