sentenciat (Diccionari)

sentenciat -ada
1. adj. i m. i f. Es diu de la persona sobre la qual ha recaigut una sentència de caràcter penal.
2. adj. i m. i f. Condemnat a mort.

sentenciat (Traducció Valencià-Castellà)

sentenciat -ada adj. i m. i f. sentenciado -da.

Primera persona singular Participi Formes Impersonals del verb sentenciar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
sentenciar






Participi
sentenciat
sentenciada
sentenciats
sentenciades



Gerundi
sentenciant






INDICATIU
Present
(jo) sentencie
(tu) sentencies
(ell/ella/vosté) sentencia
(nosaltres) sentenciem
(vosaltres) sentencieu
(ells/elles/vostés) sentencien

Perfet
(jo) he sentenciat
(tu) has sentenciat
(ell/ella/vosté) ha sentenciat
(nosaltres) hem sentenciat
(vosaltres) heu sentenciat
(ells/elles/vostés) han sentenciat

Passat simple
(jo) sentencií
(tu) sentenciares
(ell/ella/vosté) sentencià
(nosaltres) sentenciàrem
(vosaltres) sentenciàreu
(ells/elles/vostés) sentenciaren

Passat perifràstic
(jo) vaig sentenciar
(tu) vas (o vares) sentenciar
(ell/ella/vosté) va sentenciar
(nosaltres) vam (o vàrem) sentenciar
(vosaltres) vau (o vàreu) sentenciar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) sentenciar

Imperfet
(jo) sentenciava
(tu) sentenciaves
(ell/ella/vosté) sentenciava
(nosaltres) sentenciàvem
(vosaltres) sentenciàveu
(ells/elles/vostés) sentenciaven

Plusquamperfet
(jo) havia sentenciat
(tu) havies sentenciat
(ell/ella/vosté) havia sentenciat
(nosaltres) havíem sentenciat
(vosaltres) havíeu sentenciat
(ells/elles/vostés) havien sentenciat

Passat anterior
(jo) haguí sentenciat
(tu) hagueres sentenciat
(ell/ella/vosté) hagué sentenciat
(nosaltres) haguérem sentenciat
(vosaltres) haguéreu sentenciat
(ells/elles/vostés) hagueren sentenciat

Futur
(jo) sentenciaré
(tu) sentenciaràs
(ell/ella/vosté) sentenciarà
(nosaltres) sentenciarem
(vosaltres) sentenciareu
(ells/elles/vostés) sentenciaran

Futur perfet
(jo) hauré sentenciat
(tu) hauràs sentenciat
(ell/ella/vosté) haurà sentenciat
(nosaltres) haurem sentenciat
(vosaltres) haureu sentenciat
(ells/elles/vostés) hauran sentenciat

Condicional
(jo) sentenciaria
(tu) sentenciaries
(ell/ella/vosté) sentenciaria
(nosaltres) sentenciaríem
(vosaltres) sentenciaríeu
(ells/elles/vostés) sentenciarien

Condicional perfet
(jo) hauria sentenciat
(tu) hauries sentenciat
(ell/ella/vosté) hauria sentenciat
(nosaltres) hauríem sentenciat
(vosaltres) hauríeu sentenciat
(ells/elles/vostés) haurien sentenciat

SUBJUNTIU
Present
(jo) sentencie
(tu) sentencies
(ell/ella/vosté) sentencie
(nosaltres) sentenciem
(vosaltres) sentencieu
(ells/elles/vostés) sentencien

Perfet
(jo) haja sentenciat
(tu) hages sentenciat
(ell/ella/vosté) haja sentenciat
(nosaltres) hàgem sentenciat
(vosaltres) hàgeu sentenciat
(ells/elles/vostés) hagen sentenciat

Imperfet
(jo) sentenciara
(tu) sentenciares
(ell/ella/vosté) sentenciara
(nosaltres) sentenciàrem
(vosaltres) sentenciàreu
(ells/elles/vostés) sentenciaren

Plusquamperfet
(jo) haguera sentenciat
(tu) hagueres sentenciat
(ell/ella/vosté) haguera sentenciat
(nosaltres) haguérem sentenciat
(vosaltres) haguéreu sentenciat
(ells/elles/vostés) hagueren sentenciat

IMPERATIU
Present

sentencia (tu)
sentencie (ell/ella/vosté)
sentenciem (nosaltres)
sentencieu (vosaltres)
sentencien (ells/elles/vostés)

Et pot interessar