sense
1.
a.
prep.
[amb complement nominal o pronominal]
Amb exclusió de, faltat de, privat de.
Un discurs perfecte, sense cap divagació. Un tren sense rodes. Un gos sense cua.
b.
prep.
[
el·líp.
]
Vols el café amb sucre o sense?
c.
no sense
Amb molt de
.
El salvà del foc no sense un perill greu.
2.
a.
prep.
[amb complement verbal]
No fent el que indica el verb.
Se n'ha anat sense dir adéu.
b.
sense que
Encara que no.
Ja ho sabrem fer sense que tu ens ajudes.
3.
sense cap classe de
Sense.
Les proves indiquen que sóc innocent sense cap classe de dubte.