saltar
1.
a.
v. intr.
Llançar-se enlaire verticalment, obliquament, tirar-se de dalt a baix, de manera que durant un cert temps els peus no arriben a terra.
Saltar d'alegria. Saltar al coll d'algú. Saltar d'un balcó a l'altre. Saltar a l'aigua.
b.
v. intr.
Baixar d'un vehicle, especialment d'una nau.
Tota la tripulació de la nau va saltar a terra.
c.
saltar del llit
Alçar-se de pressa.
2.
a.
v. intr.
Perdre una cosa, pel seu impuls, el contacte amb terra.
Com a conseqüència de l'explosió, el cotxe va saltar per damunt de l'edifici.
b.
v. intr.
Desprendre's una cosa, especialment amb una certa violència, d'on estava unida, fixada, encastada, etc.
Saltar els vidres d'una finestra. Saltar la pintura, el vernís, etc., d'una cosa pintada, envernissada, etc.
c.
v. intr.
Dir de sobte.
En sentir una mentida tan grossa vaig saltar i vaig fer 'Això és impossible'.
3.
a.
v. tr.
Salvar (un obstacle, una distància), fent un salt.
Fer saltar un lleó per un cércol de foc. Saltar un rec.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Passar d'una cosa a una altra deixant o passant per alt, ometent, (les intermediàries).
Has saltat una ratlla: torna-ho a llegir.
c.
saltar i parar
JOCS
Joc en què la persona que para s'ajup i els altres hi van saltant per damunt i parant al seu torn.
4.
v. tr.
Cobrir, el mascle, (la femella).
5.
v. tr. GASTR.
Coure (una vianda) en la paella, a foc viu, amb sagí o oli i agitant-la de tant en tant.
6.
a.
estar a la que salta
Estar atent per a aprofitar qualsevol ocasió.
b.
fer saltar la banca
JOCS
Arruïnar-la d'un colp.
c.
saltar als ulls
(o
a la vista
)
(una cosa)
Ser evident.
d.
saltar d'una cosa a l'altra
Anar de l'una a l'altra sense transició.