safareig
1.
a.
m. CONSTR.
Receptacle generalment de parets d'obra i de forma rectangular o circular, utilitzat per a omplir-lo d'aigua que servix ordinàriament per a regar.
b.
m. CONSTR.
Receptacle més o menys gran, generalment paral·lelepipèdic, de parets d'obra o de formigó armat, que s'ompli d'aigua i servix per a llavar-hi la roba.
c.
m. CONSTR.
Xicoteta cambra, lloc, en una casa, generalment prop de la cuina, on s'instal·la o construïx el safareig.
d.
safareig de llanes
Establiment on es descrua, es llava i es blanqueja la llana.
2.
a.
m.
[
fig.
]
Rebombori, desori.
b.
fer-hi
(o
haver-hi
)
safareig
[
pop.
]
Haver-hi xafarderies.
La gent en assabentar-se del fet començà a fer-ne safareig.