ruptor
1.
m. ELECTROT./TECNOL.
Interruptor que actua sobre una bobina d'inducció a fi de produir en l'enrotllament secundari la generació d'un corrent d'alta tensió.
2.
m. MOTOR
Mecanisme format per dos contactes que forma part del distribuïdor d'encesa i que té per missió interrompre a intervals iguals el pas del corrent elèctric que circula per l'enrotllament primari de la bobina.