rovell
1.
a.
m. QUÍM.
Òxid fèrric hidratat, de color rogenc, que es forma en la superfície del ferro per acció de l'aire humit.
b.
m.
[
p. ext.
]
QUÍM.
Capa d'òxid hidratat que es forma en la superfície de diversos metalls per acció de l'aire humit, per mitjà de processos de corrosió.
c.
m.
[
p. ext.
]
Brutícia que es deposita o es forma en la superfície d'alguna cosa.
d.
no deixar criar rovell
Gastar alguna cosa molt de pressa.
2.
m.
[
fig.
]
Falta d'expeditesa d'alguna cosa deguda a una inacció prolongada, a falta d'exercici, d'entrenament.
3.
m. BOT.
Malura produïda en diverses plantes per fongs del gènere
Puccinia,
de l'orde de les uredinals; entre els quals destaca el
rovell del blat
(Puccinia
graminis).
4.
m.
Massa esferoïdal groga que hi ha en l'interior dels ous de les aus i dels rèptils; gema.
5.
fer-se de dos rovells
[
pop.
]
Engreixar-se
6.
rovell d'ou
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies
(Trollius europaeus),
de fulles palmatisectes amb els segments incisos, flors grogues i solitàries i fruits en plurifol·licle.
7.
rovell d'ou
BOT.
Reig.