rosari
1.
a.
m. REL.
Pràctica devocional originada al segle XII, dividida en tres parts, cada una amb cinquanta avemaries repartides en cinc denes, que s'inicien amb la contemplació d'un misteri (de goig, de dolor o de glòria) i un parenostre a cada dena i que acaben amb un gloriapatri.
Passar el rosari.
b.
acabar com el rosari de l'aurora
Acabar malament, amb baralles, amb ruïnes, amb fracàs, etc.
c.
passar el rosari
REL.
Resar el rosari.
d.
passar el rosari
Assistir a una reunió on cada u conta les seues penes.
e.
rosari de l'aurora
REL.
Devoció practicada col·lectivament i processionalment de dir i de cantar el rosari pels carrers d'una població a primera hora del matí.
2.
a.
m. REL.
[usat generalment en plural]
Enfilall de grans, agrupats de deu en deu i separats per un gra més gran, units per un fil o una cadeneta que els travessa tots, destinat a comptar les avemaries i els gloriapatris en passar el rosari.
b.
m.
[
p. ext.
]
REL.
[usat generalment en plural]
Nom genèric que es donen a diversos enfilalls de grans destinats a comptar pregàries en moltes religions.
3.
m.
[
p. anal.
]
Sèrie d'objectes iguals fixats al llarg d'una corda, d'una cadena, d'un fil.
Lligaren al cotxe dels nuvis un rosari de pots.
4.
rosari de l'esquena
(o simplement
rosari
)
ANAT.
Espinada, columna vertebral.