riurau
1.
m. ETNOL.
Edifici de planta baixa, cobert de teula, en un o dos vessants, amb arcs a un costat que permeten amplament la ventilació, destinat a aixoplugar-hi els canyissos de les panses posades a assecar. És característic de la Marina.
2.
m.
[
p. ext.
]
Tipus d'habitatge dispers i d'estiueig.