retraure
1.
a.
v. tr.
Recordar (alguna cosa que es vol que es tinga en consideració).
Un dia em va fer un favor i ara sempre me'l retrau.
b.
v. tr.
Mencionar (els defectes o les faltes d'algú o els favors a què no ha correspost).
Ja sé que em vaig equivocar, però no m'ho retragues a cada instant.
2.
a.
v. tr.
Tirar arrere o endins contraient; retractar.
El gat retrau les ungles. Retraure la llengua.
b.
v. pron.
Sofrir retracció.
Les banyes dels caragols es retrauen si les toquem.
3.
v. tr.
Dissuadir, fer que (algú) no faça allò que pensava fer.
No el va poder retraure d'aquella idea absurda.
4.
a.
v. pron.
[
fig.
]
Refugiar-se en algun lloc, retirar-se, aïllar-se.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Cessar d'intervindre en alguna cosa.
c.
v. pron.
[
fig.
i
esp.
]
Allunyar-se temporalment un membre o un partit, un grup, etc., de les seues activitats o funcions polítiques.