ressonància
1.
a.
f.
Acció o efecte de ressonar.
b.
f.
So repercutit, ressò.
2.
f.
[
fig.
]
Fet de ser una cosa molt mencionada o divulgada.
Aquell discurs va tindre una gran ressonància.
3.
a.
f. ACÚST.
Fenomen pel qual un cos elàstic entra en vibració per contacte amb un altre cos vibrant dins d'uns límits d'adequació freqüencial.
b.
f. ELECTR./RADIOTÈCNIA
Fenomen consistent en la coincidència entre el període d'una oscil·lació lliure i el d'una de forçada; esta adquirix la màxima amplitud d'oscil·lació quan hi ha ressonància.
c.
f. FÍS.
Fenomen físic que consistix en un bescanvi òptim d'energia entre dos variables periòdiques que tenen la mateixa freqüència.
d.
caixa de ressonància
ACÚST.
Ressonador de fusta que forma part de molts instruments musicals de corda, com la guitarra, el violí, etc.
4.
ressonància magnètica nuclear
DIAGN.
Tècnica d'exploració basada en la capacitat d'alguns nuclis atòmics d'absorbir una radiació de freqüència apropiada (radiofreqüència) quan són sotmesos a l'efecte d'un camp magnètic i que permet l'obtenció d'imatges tomogràfiques i una anàlisi espectromètrica
in vivo.