respecte
1.
a.
m.
Deferència, sentiment de reverència per algú per raó dels seus mèrits, del seu rang, del seu saber, de la seua edat, etc.
El respecte als pares, als vells, als mestres. Un home que mereix respecte.
b.
m.
Manifestació concreta d'este sentiment amb accions o paraules.
Parlar amb respecte d'algú.
c.
m.
Fórmula de salutació respectuosa.
Us presente els meus respectes.
d.
faltar al respecte
(a algú)
No guardar-li aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca.
2.
a.
m.
Acció de considerar alguna cosa com una cosa que s'ha de tindre en compte.
Té un respecte exagerat a l'opinió de la gent.
b.
respectes humans
Mirament excessiu que algú té per l'opinió que els altres puguen formar-se sobre ell, sobre la seua conducta.
3.
a.
m.
Consideració de l'excel·lència d'alguna cosa que porta a no faltar a ella.
El respecte a les lleis, a la justícia, a la veritat. El respecte a la paraula donada.
b.
m.
Consideració de la superioritat de força d'algú o d'alguna cosa que porta a evitar-lo, a no afrontar-lo.
Tenia una mirada que infonia respecte.
4.
a.
m.
Punt de vista.
En este respecte. Sota molts respectes.
b.
respecte a
(o
de
)
Relativament a, quant a.
Respecte a la teua petició, encara no et puc dir res.
5.
a.
de respecte
Tingut en previsió d'haver-ho de menester.
Àncora de respecte.
b.
llit de respecte
Llit on habitualment no dorm ningú, però que es té parat per a un cas de necessitat.
6.
al respecte
En relació amb el que es tracta.