resoldre (Diccionari)

resoldre
1. a. v. tr. Descompondre (una cosa) reduint-la als seus elements constituents. Resoldre una mescla en els seus elements.
b. v. pron. Al pas d'un corrent elèctric, l'aigua es resol en hidrogen i oxigen.
c. v. tr. MED./TER. Fer desaparéixer (un tumor, un abscés, etc.), gradualment, sense supuració, per mitjà d'un producte o procediment resolutius.
2. a. v. tr. Convertir (una cosa), per desintegració, en tal o tal altra cosa, en d'altres de més simples. Resoldre una noció complexa en altres de més simples.
b. v. pron. Resoldre's, un núvol, en pluja.
3. a. v. tr. Desfer (una dificultat), donar solució (a un dubte), trobar la solució (d'un problema, d'una qüestió). Resoldre un problema.
b. v. tr. MAT. Trobar la solució (d'una equació o d'un sistema d'equacions o inequacions).
4. v. tr. Prendre la determinació (de fer tal o tal cosa, de deixar-la de fer, de fer-la altrament). Hem resolt tornar a casa ara mateix. Encara no han resolt res. Hem resolt que és millor contar-li-ho tot.
5. v. tr. MÚS. Efectuar la resolució d'un acord.
6. v. intr. Fer el gol, etc, decisiu. La intervenció del jugador suplent va resoldre.

resoldre (Traducció Valencià-Castellà)

resoldre v. tr. solventar, resolver,, acordar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb resoldre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
resoldre






Participi
resolt
resolta
resolts
resoltes



Gerundi
resolent






INDICATIU
Present
(jo) resolc
(tu) resols
(ell/ella/vosté) resol
(nosaltres) resolem
(vosaltres) resoleu
(ells/elles/vostés) resolen

Perfet
(jo) he resolt
(tu) has resolt
(ell/ella/vosté) ha resolt
(nosaltres) hem resolt
(vosaltres) heu resolt
(ells/elles/vostés) han resolt

Passat simple
(jo) resolguí
(tu) resolgueres
(ell/ella/vosté) resolgué
(nosaltres) resolguérem
(vosaltres) resolguéreu
(ells/elles/vostés) resolgueren

Passat perifràstic
(jo) vaig resoldre
(tu) vas (o vares) resoldre
(ell/ella/vosté) va resoldre
(nosaltres) vam (o vàrem) resoldre
(vosaltres) vau (o vàreu) resoldre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) resoldre

Imperfet
(jo) resolia
(tu) resolies
(ell/ella/vosté) resolia
(nosaltres) resolíem
(vosaltres) resolíeu
(ells/elles/vostés) resolien

Plusquamperfet
(jo) havia resolt
(tu) havies resolt
(ell/ella/vosté) havia resolt
(nosaltres) havíem resolt
(vosaltres) havíeu resolt
(ells/elles/vostés) havien resolt

Passat anterior
(jo) haguí resolt
(tu) hagueres resolt
(ell/ella/vosté) hagué resolt
(nosaltres) haguérem resolt
(vosaltres) haguéreu resolt
(ells/elles/vostés) hagueren resolt

Futur
(jo) resoldré
(tu) resoldràs
(ell/ella/vosté) resoldrà
(nosaltres) resoldrem
(vosaltres) resoldreu
(ells/elles/vostés) resoldran

Futur perfet
(jo) hauré resolt
(tu) hauràs resolt
(ell/ella/vosté) haurà resolt
(nosaltres) haurem resolt
(vosaltres) haureu resolt
(ells/elles/vostés) hauran resolt

Condicional
(jo) resoldria
(tu) resoldries
(ell/ella/vosté) resoldria
(nosaltres) resoldríem
(vosaltres) resoldríeu
(ells/elles/vostés) resoldrien

Condicional perfet
(jo) hauria resolt
(tu) hauries resolt
(ell/ella/vosté) hauria resolt
(nosaltres) hauríem resolt
(vosaltres) hauríeu resolt
(ells/elles/vostés) haurien resolt

SUBJUNTIU
Present
(jo) resolga
(tu) resolgues
(ell/ella/vosté) resolga
(nosaltres) resolguem
(vosaltres) resolgueu
(ells/elles/vostés) resolguen

Perfet
(jo) haja resolt
(tu) hages resolt
(ell/ella/vosté) haja resolt
(nosaltres) hàgem resolt
(vosaltres) hàgeu resolt
(ells/elles/vostés) hagen resolt

Imperfet
(jo) resolguera
(tu) resolgueres
(ell/ella/vosté) resolguera
(nosaltres) resolguérem
(vosaltres) resolguéreu
(ells/elles/vostés) resolgueren

Plusquamperfet
(jo) haguera resolt
(tu) hagueres resolt
(ell/ella/vosté) haguera resolt
(nosaltres) haguérem resolt
(vosaltres) haguéreu resolt
(ells/elles/vostés) hagueren resolt

IMPERATIU
Present

resol (tu)
resolga (ell/ella/vosté)
resolguem (nosaltres)
resoleu (vosaltres)
resolguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar