resistència
1.
a.
f.
Acció de resistir.
Oposar resistència.
b.
f. DRET
Delicte consistent en l'oposició o rebel·lia, manifestada amb actes externs, a un agent de l'autoritat en el compliment de les seues obligacions.
2.
a.
f.
Poder o capacitat de resistir.
b.
f. FISIOL.
Capacitat d'un individu per a tolerar els efectes de certs agents nocius, tòxics, patògens, etc.
c.
f. TECNOL.
Propietat que tenen els cossos per a suportar l'acció d'agents mecànics, físics o químics, sense trencar-se, deformar-se, etc., sense ser atacats per estos, etc.
3.
a.
f.
Força que s'oposa a l'acció d'una altra.
b.
f. AERON.
Força que oposa l'aire a l'avanç d'una aeronau al si de l'atmosfera.
c.
f. FÍS.
Qualsevol causa d'oposició a un moviment (fregament, viscositats, etc.).
4.
a.
f. ELECTR./ELECTROT.
Oposició que presenta un cos al pas del corrent elèctric, a causa de la qual l'energia elèctrica es convertix en calor.
b.
resistència específica
ELECTR.
Resistivitat.
c.
resistència magnètica
MAGNET.
Reluctància.
5.
a.
f. ELECTRÒN.
Element que s'intercala en un circuit elèctric per a produir-hi una determinada resistència fixa i constant.
b.
resistència no lineal
ELECTRÒN.
Varistància.
6.
a.
f. POLÍT.
Oposició a les forces invasores d'una potència estrangera o bé al poder establit en el propi país quan és totalitari i injust.
b.
resistència pacífica
POLÍT.
Mètode no violent d'oposició al sistema establit consistent a negar-se a participar en certs aspectes de la vida pública (no utilitzar els transports públics, negar-se a abandonar un edifici, no adquirir certs productes, fer vaga de fam, etc.).