repicar
1.
a.
v. tr.
Tornar a picar o picar insistentment (una cosa).
b.
v. tr.
[
esp.
]
CALÇ.
Picar de nou els punts de la sola d'una sabata quan és acabada del tot.
c.
v. tr.
[
esp.
]
CONSTR.
Tornar a picar (la pedra d'una paret, d'una pilastra, etc., quan s'ha convertit en massa llisa), amb martells o altres ferramentes.
d.
fer-se repicar
[
pop.
]
Suportar una contrarietat, una conseqüència desagradable.
No m'has volgut escoltar; ara fes-te repicar!
2.
a.
v. tr.
Tocar (les campanes), sense ventar-les, a tocs breus i repetits de batall, en senyal de festa.
b.
repicar i anar a la processó
Voler fer alhora dos coses incompatibles.
3.
a.
v. tr.
Duplicar, copiar, per transferència d'un suport material a un altre.
b.
v. tr. ELECTROAC.
Transferir el contingut d'una cinta magnetofònica, de vídeo, etc., a una altra.