reconéixer
[o
reconèixer
]
1.
a.
v. tr.
Vore, adonar-se, que (una persona o una cosa) és tal o tal persona o cosa ja coneguda d'abans.
Està tan canviat que no l'havia reconegut. El va reconéixer amb la veu, amb el caminar.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Estava tan amable que no el reconeixíem.
2.
a.
v. tr.
Examinar (algú o alguna cosa) per a assabentar-se de la seua identitat, la seua naturalesa, les seues circumstàncies, etc.
Reconéixer les mercaderies rebudes.
b.
v. tr. MED.
Sotmetre (un individu) a un reconeixement mèdic.
c.
v. tr. MIL.
Examinar el terreny, normalment abans de la presa de decisió per part dels caps militars.
Reconéixer la posició de l'enemic.
3.
a.
v. tr.
Admetre (una cosa que es negava, de què es dubtava).
Hagué de reconéixer que jo tenia raó.
b.
reconéixer un govern, una autoritat
Admetre'n la legitimitat després d'un canvi pacífic o violent dels que detenen el poder.
4.
a.
v. tr.
Admetre, confessar com a seu.
Reconéixer, algú, el seu error.
b.
reconéixer un fill
Declarar-se'n pare.
c.
reconéixer una firma
Confessar com a pròpia una firma.
5.
reconéixer un favor
Agrair-lo.