rebre (Diccionari)

rebre
1. a. v. tr. Prendre, acceptar, algú allò que li és oferit, tramés, pagat, etc. Rebre una carta. Rebre el preu dels seus servicis.
b. v. tr. [ fig. ] Rebre noves d'un absent. Rebre un premi, un castic. Rebre una bona educació. Rebre ordes. Rebre una forta impressió.
c. rebre el dol Ser objecte de les manifestacions de condol de les persones que assistixen a un soterrar o a un funeral .
2. v. tr. Ser objecte de l'arribada d'una cosa. El llac rep l'aigua de dos rius. La cambra rep llum per una finestra.
3. a. v. tr. Admetre algú a casa, voler-lo per companyia, deixar-lo entrar. Rebre una visita. El va rebre amb els braços oberts. No m'han rebut bé. Va ser rebut pel director general.
b. v. tr. [ esp. ] Eixir a camí a un que arriba, per obsequiar-lo o fer-li festa. Van eixir a rebre'l amb tots els honors.
4. a. v. tr. Sofrir, ser objecte de l'acció d'una cosa que causa dolor, dany, ofensa. Cansat de rebre insults. Rebre una bufetada, una espenta.
b. v. tr. abs. Si no voleu rebre, calleu. Mira que rebràs. Sempre li toca rebre.
c. qui gemeca ja ha rebut Expressió que s'utilitza referint-se als qui són víctimes d'un dany i no poden fer res per a evitar-ne les conseqüències.
d. tocar el rebre Ser apalissat o eixir perjudicat
5. v. intr. ESPORT Agarrar un jugador la pilota que li han passat.

rebre (Traducció Valencià-Castellà)

rebre v. tr. 1. recibir, tomar.
2. qui gemeca ja ha rebut no haber remedio (o no tener más remedio ).
3. rebre el dol recibir el pésame.
4. tocar el rebre pagar (uno) el pato.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb rebre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
rebre






Participi
rebut
rebuda
rebuts
rebudes



Gerundi
rebent






INDICATIU
Present
(jo) rep
(tu) reps
(ell/ella/vosté) rep
(nosaltres) rebem
(vosaltres) rebeu
(ells/elles/vostés) reben

Perfet
(jo) he rebut
(tu) has rebut
(ell/ella/vosté) ha rebut
(nosaltres) hem rebut
(vosaltres) heu rebut
(ells/elles/vostés) han rebut

Passat simple
(jo) rebí
(tu) reberes
(ell/ella/vosté) rebé
(nosaltres) rebérem
(vosaltres) rebéreu
(ells/elles/vostés) reberen

Passat perifràstic
(jo) vaig rebre
(tu) vas (o vares) rebre
(ell/ella/vosté) va rebre
(nosaltres) vam (o vàrem) rebre
(vosaltres) vau (o vàreu) rebre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) rebre

Imperfet
(jo) rebia
(tu) rebies
(ell/ella/vosté) rebia
(nosaltres) rebíem
(vosaltres) rebíeu
(ells/elles/vostés) rebien

Plusquamperfet
(jo) havia rebut
(tu) havies rebut
(ell/ella/vosté) havia rebut
(nosaltres) havíem rebut
(vosaltres) havíeu rebut
(ells/elles/vostés) havien rebut

Passat anterior
(jo) haguí rebut
(tu) hagueres rebut
(ell/ella/vosté) hagué rebut
(nosaltres) haguérem rebut
(vosaltres) haguéreu rebut
(ells/elles/vostés) hagueren rebut

Futur
(jo) rebré
(tu) rebràs
(ell/ella/vosté) rebrà
(nosaltres) rebrem
(vosaltres) rebreu
(ells/elles/vostés) rebran

Futur perfet
(jo) hauré rebut
(tu) hauràs rebut
(ell/ella/vosté) haurà rebut
(nosaltres) haurem rebut
(vosaltres) haureu rebut
(ells/elles/vostés) hauran rebut

Condicional
(jo) rebria
(tu) rebries
(ell/ella/vosté) rebria
(nosaltres) rebríem
(vosaltres) rebríeu
(ells/elles/vostés) rebrien

Condicional perfet
(jo) hauria rebut
(tu) hauries rebut
(ell/ella/vosté) hauria rebut
(nosaltres) hauríem rebut
(vosaltres) hauríeu rebut
(ells/elles/vostés) haurien rebut

SUBJUNTIU
Present
(jo) reba
(tu) rebes
(ell/ella/vosté) reba
(nosaltres) rebem
(vosaltres) rebeu
(ells/elles/vostés) reben

Perfet
(jo) haja rebut
(tu) hages rebut
(ell/ella/vosté) haja rebut
(nosaltres) hàgem rebut
(vosaltres) hàgeu rebut
(ells/elles/vostés) hagen rebut

Imperfet
(jo) rebera
(tu) reberes
(ell/ella/vosté) rebera
(nosaltres) rebérem
(vosaltres) rebéreu
(ells/elles/vostés) reberen

Plusquamperfet
(jo) haguera rebut
(tu) hagueres rebut
(ell/ella/vosté) haguera rebut
(nosaltres) haguérem rebut
(vosaltres) haguéreu rebut
(ells/elles/vostés) hagueren rebut

IMPERATIU
Present

rep (tu)
reba (ell/ella/vosté)
rebem (nosaltres)
rebeu (vosaltres)
reben (ells/elles/vostés)

Et pot interessar