escopir
1.
a.
v. intr.
Llançar saliva de la boca.
No escopiu, és de mala educació. Es passa el dia escopint.
b.
escopir a la cara de
(o
a
) (algú)
Manifestar a algú un gran menyspreu.
c.
escopir al cel
Ofendre amb injúries, fer males accions, etc., que es tornen contra qui les proferix o les fa i el perjudiquen.
2.
a.
v. tr.
Llançar de la boca (una cosa que no siga saliva).
Escopir sang. Escup el menjar perquè no li agrada.
b.
v. tr.
Escopir insults, injúries, etc.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Llançar (alguna cosa), a la mar, a la platja.
La mar escopia les restes del naufragi.
3.
v. tr.
No deixar passar (una cosa) a l'interior.
És un material que escup l'aigua.