raó
1.
a.
f. FILOS.
Facultat de raonar, de discórrer per mitjà de la intel·ligència.
b.
f. FILOS.
Cada un dels diferents usos que es fan de la raó, cada una de les diferents maneres com s'entén que esta facultat pot ser exercida.
c.
culte de la raó
Actitud, sovint filosòfica, en virtut de la qual s'afirma la primacia i autosuficiència de la raó humana.
d.
perdre la raó
Tornar-se boig.
e.
ús de raó
Edat en què la persona pot ja raonar de tal manera que és considerada com a responsable dels seus actes.
Tindre ús de raó. Arribar a l'ús de raó.
2.
a.
f.
Allò que explica, fa entenedora, fonamenta, justifica, alguna cosa.
Tenia molt bones raons per a fer això. Quina ha sigut la raó de la seua absència?
b.
f. FILOS.
Fonament, sentit, justificació últims i racionals de totes i cada una de les coses, de la realitat total.
c.
amb raó
Justificadament.
d.
contra tota raó
Sense cap justificació.
e.
dir raó
Parlar d'acord amb el que és veritat.
f.
donar la raó
(a algú)
Reconéixer-li com a justificat el que diu, el que ha fet, etc.
g.
entrar en raó
Deixar una actitud equivocada.
h.
estar carregat de raó
Pensar o obrar amb plena conformitat amb el que és veritat, amb el que és just, justificat.
i.
per raó
(o
raons
)
de
Per causa de, amb finalitat de.
Per raó d'economia. No ha vingut per raons de salut.
j.
posat en raó
Raonable.
k.
sense raó
Injustificadament.
l.
ser de raó
Ser, una cosa, raonable.
m.
tindre raó
Ser algú fonamentat en allò que diu o fa, tindre arguments vàlids, justs, per a dir o fer alguna cosa, estar en la cosa certa.
Tens raó: hauríem d'haver vingut ahir. Té raó de queixar-se.
3.
a.
f.
Consideració que induïx a una creença, que la confirma, que mou a una determinació.
N'estic convençut per moltes raons. Ara et diré les raons perquè ho he fet. Si s'ha decidit a fer això, és perquè no li falten raons.
b.
f.
Allò que es diu per explicar, per justificar, alguna cosa.
Les teues raons no em convencen. Les seues raons no justifiquen una acció així.
c.
demanar
(o
donar
)
raó
(d'algú, d'alguna cosa)
Demanar (o donar) una explicació, o simple informació, d'algú, d'alguna cosa.
d.
no entendre's
(algú)
de raons
No voler algú admetre o escoltar les raons d'un altre.
e.
portar raons
Portar un avís.
f.
raons foradades
(o
de peu de banc
)
Raons inconsistents, que no proven.
g.
tindre
(algú)
molt bones raons
(o
raonetes
)
Enganyar amb les paraules per a aconseguir alguna cosa.
4.
f.
[
ant.
]
Compte, liquidació.
5.
a.
f. pl.
Coses que es van dient en una conversació.
b.
f. pl.
[
esp.
]
Baralles de paraules.
Buscar raons. Callem, o tindrem raons.
c.
buscar raons
(a algú)
Provocar-lo.
d.
estar a
(o
amb
)
raons
Enraonar o conversar.
e.
fer les raons
Fer els encàrrecs.
Mare, ara que he acabat de fer les raons puc eixir al carrer a jugar amb els amics?
f.
fer passar
(algú)
amb raons
Entretindre'l parlant, sobretot amb excuses o evasives.
g.
gastar raons
Parlar molt i difusament.
h.
moure raons
Posar desavinences.
i.
moure raons
Fer objecte de reprimenda.
j.
no ficar-se en raons
No admetre conversació, no voler parlar amb algú d'alguna cosa.
k.
prendre's a raons
Posar-se a conversar.
6.
a.
f. MAT.
Quocient entre una quantitat (dita
antecedent)
i una altra (dita
consegüent).
b.
raó directa
MAT.
La raó entre dos magnituds en l'orde natural (no invertit).
Les longituds de dos circumferències estan en raó directa dels seus radis.
c.
raó inversa
MAT.
Raó de dos quantitats variables que l'una augmenta a mesura que l'altra disminuïx sent el seu producte constant.
El volum d'un gas està en raó inversa de la pressió.
7.
a raó de
En la relació quantitativa de.
Es paga a raó de cent pessetes per dia.
8.
raó social
Firma, denominació oficial, d'una empresa, una casa comercial, etc.