raure
1.
a.
v. tr.
Passar un instrument tallant o aspre per la superfície d'una cosa per llevar-li el pèl, el borrissol, l'herba que s'hi ha fet, les adherències, les excrescències o desigualtats.
Raure el pèl. Raure l'era, un camp. Raure la pastera.
b.
v. tr.
Ratllar.
Raure formatge, pa.
c.
v. tr.
[
ant.
]
Rosegar.
2.
a.
v. intr.
[només en infinitiu, regit per verbs com
anar a, vindre a, haver de
]
Tindre tractes amb qui una persona no voldria.
Em neguiteja haver de raure amb aquella persona.
b.
v. intr.
[en infinitiu, regit per
anar a
]
Parar, arribar a un lloc o situació sense voler-ho, espentat per la ventura.
Anaren a raure a un poblet quasi deshabitat. Ha anat a raure a bones mans.
3.
a.
v. intr.
Estar o ser en un lloc determinat, residir-hi.
On deu raure ara, aquell? Després de rodar mig món, ha vingut a raure ací.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Consistir.
En això rau la teua sort.