rascar
1.
a.
v. tr.
Fregar amb les ungles.
Rascar l'esquena a algú.
b.
v. pron.
Quan els grans em piquen, no puc estar sense rascar-me.
c.
no rascar pilota
No encertar-la.
Fa les coses sense trellat i no rasca pilota.
d.
rascar-se la butxaca
(o
la bossa
)
Pagar, fer una despesa.
Si vols tindre un bon pis, t'hauràs de rascar la butxaca.
e.
rascar-se la panxa
Estar ociós.
De tant de rascar-se la panxa, ja no sap què és treballar.
2.
a.
Fregar fortament la terra, la fusta, etc., amb les ungles, amb les urpes, enduent-se una part de la seua superfície.
Les gallines rasquen la terra per vore si troben cucs.
b.
Fregar fortament una superfície fins a endur-se'n allò que la cobrix.
Rascar la pintura vella d'una paret abans de pintar-la de nou.
c.
Menjar-se terra el pas d'un corrent d'aigua.
3.
a.
v. intr.
Ser raspós.
La tovalla rasca.
b.
v. intr.
Fer un soroll de fregament poc fi.
El motor rasca.
4.
v. tr.
Tocar malament (un instrument musical de corda).
Rascar el violí.