rai
1
interj.
Partícula intensiva que, unida a un membre de proposició (nom, pronom, infinitiu, oració subordinada, etc.), forma, sense l'ajuda de cap verb, una proposició completa en què s'expressa que allò que es tem, plany, que sap greu, etc., no és gens o tant de témer, de plànyer, etc., i, si s'adjunta a un adverbi o una frase adverbial, no ho és almenys en la circumstància expressada per aquest adverbi. Equival a
bé, prou, no és res, tant se val,
segons els casos.
Trobe antipàtica aquella parella: ell rai, que encara saluda, però ella, ni això! Enguany hi haurà molta taronja? Taronja rai, de sobra: el que faltarà serà compradors. M'han cobrat molts diners pel dinar. Tu rai, que en guanyes a cabassos!