racionalisme
1.
a.
m. FILOS.
Tendència o doctrina filosòfica per a la qual la raó és una font radicalment molt més vàlida que l'experiència sensible o l'experiència afectiva, o fins i tot l'única font absolutament vàlida, per al coneixement, comprensió o interpretació verdadera de la realitat.
b.
m. FILOS.
Doctrina que interpreta i fonamenta les creences religioses a partir de la sola raó.
2.
m.
Actitud en virtut de la qual es busca una comprensió o interpretació de les coses d'una manera exclusivament, o fins i tot excessivament, racional.