públic -a
1.
adj.
Relatiu o pertanyent a la societat, a la comunitat.
El bé públic. L'orde públic. El sector públic.
2.
a.
adj.
Notori, manifest, vist o sabut per tot el món.
Un escàndol públic.
b.
adj.
De què pot fer ús tot el món.
Via pública.
3.
a.
m.
La gent en general, tot el món indistintament.
b.
m.
[
esp.
]
Els que assistixen a un espectacle o que participen en determinades aficions, clientela.
4.
m.
[
ant.
]
Barri on habitaven les prostitutes.
5.
en públic
Públicament.
No em faces discutir en públic.
6.
fer públic
Fer a saber.
No han fet públiques les anàlisis de sang dels sospitosos per protegir-ne la identitat.
7.
gran públic
La majoria de la gent, sobretot usat pejorativament per a indicar la majoria no especialitzada en un tema.
8.
pública promesa
DRET
Anunci públic d'una promesa de recompensa a favor de la persona que acomplisca un acte o obtinga un resultat determinat.
9.
sector públic
ECON.
Àmbit de l'activitat econòmica que controla l'Estat, o en la qual este participa ja siga directament o
per mitjà d'
instàncies públiques subordinades.