punyir
1.
a.
v. tr.
Punxar.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Penetrar colpidorament l'ànim.
El punyia el desig, la curiositat. Aquelles paraules li punyien el cor.
2.
v. intr.
Començar a eixir la barba o els sembrats.
A quinze anys ja li començava a punyir la barba. El blat ja puny.